Introducció Rambles

Aqui estem, el segon d'aquest crèdit avui serem a la rambles de barcelona. Aquest és un dels viatges que més esperàvem perquè avui visitarem Les rambles, la sagrada família, el monument de Colom i el port de Barcelona i mes llocs però aquests són els que més ens agraden, ara començarem aquest gran viatge aqui us deixo un mapa com les rutes que farem avui dia.



Ver mapa más grande

Rambles 1

La paraula “RAMBLA” és un terme de origen àrab (rámla) que expressa  la idea bàsica d’areny o sorral. La paraula “rambla” té dos definicions molt interrelacionades, per una banda “llit de riu o de torrent cobert d’arena o de pedres procedents de les avingudes” d’altra banda “carrer o camí destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent”. La relació que podriem establir entre les dues definicions es:

En l'actual Rambla passava la Riera d' en Malla que baixava per l'actual Carrer Balmes i baixava per l'actual rambla per desembocar en algun punt entre l'actual Plaça del Duc de Medinacelli i Plaça de la Mercè. Amb la construcció de la muralla del Raval al segle XV la riera va ser desviada. A partir d'aquest moment es van construir diversos convents, sobretot al costat del Raval. Els convents van desaparèixer amb la crema de convents de 1835 i van ser desamortitzats.

La rambla te diferents  trams com : Rambla de canaletes, Rambla dels estudis, Rambla de les flors, Rambla dels caputxins, Rambla de Santa Maria.

Molta gent es pregunta quants metres fa de llargada, doncs da 1,2 km de llargada. Tocant la plaça Catalunya, al començar la rambla el primer tram s’anomena rambla de canaletes,el mes significatiu es la verge que té al damunt, ens ha fet gràcia la dita, hi diu: (qui hi veu d’aquesta font, torna a vindre)

Ara comencem a baixem per la rambla, a la dreta trobem un carrer amb el nom de un pintor català. Arribem als museus:  MACBA  I CCCB on se exposen normalment obres de catàstrofes i episodis crítics. Aquí os deixo un fullet de les obres:

Rambles 2

El MACBA i el CCCB esta construit per Richard Meier al 1992, va ser inaugurat a l'any 1995, Museo d'art contenporani.
El CCCB esta reformat per Helio Piñon i Albert Viaplana.

Es un edificio grande, de color blanco i esta vidriado.

Ara pugeu pel carrer dels Ángels, a má detra hi trobarem una facultat universitària, es la facultat de filosofia i  falcultat i de biologia i geologia en barcelona hi ha aquestes universitats:


Actividad física y deporte
Bellas artes y humanidades
Ciencias de la salud y otras especialidades
Ciencias experimentales y matemáticas
Cultura, patrimonio y turismo
Derecho y jurisprudencia
Economía, márqueting y empresa
Farmacia, nutrición y alimentación
Filología, lingüística y literatura
geografia i historia. Barcelona te aquestes universitats 




Formación y ciencias de la educación
Gestión de la empresa y las organizaciones
Medio ambiente, prevención y seguridad
Psicología y ciencias del comportamiento
Sistemas de información, comunicación y documentación
Sociología y ciencias políticas

Un cop acabat, tornarem a la Rambla pel carrer de del Carme. Tot just l'agafem, al numero 47, entren hi. Veureu com un pati interior, amb jardins i vells edificis carregats d'història. Les tres intitucions fonamentals per a la societat catalan actual tenen la seu en aquest conjunt arquitectònic obert entre els carrers del Carme i de l' Hospital , conservatori de musica i superior municipal.

En sortir de la universitat , hi ha un edifici historic que era el convent de monges de Montealegre al S. XIII i mes tarde en el seminari conciliar dels jesuïtes del S. XVI. Les tres institucions fonamentals per a la societat catalana actual tenen seu en aquest conjunt arquitectonic obert entre els carrers del Carmen i de l'Hospital, convervatori de musica i superior municipal.

Rambles 3

En el carrer del Carme hi vam trobar una església molt bonica que es deia Betlem, es d'un estil anomenat barroc, la van construir unes persones conegudes com a Jesuitas. Aquesta gran església, per dins va ser totalment destruida em 1936 en la guerra civil (els republicans).

Portaferrisa  

Després vam anar al gran Palau de la Virreina que a finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que havia estat virrei del Perú, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptuós palau barreja de decoració barroca i rococó. Va ser edificat entre 1772 i 1778 i, després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina. Els plànols ja existien l'any 1770, però no es coneix amb certesa qui els va fer. S'atribueixen a Josep Ausich Les obres foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau (1717-1798). També hi va intervenir l'escultor Frances Serra que morí en l'obra.

El seu estil es el Barroc. 

Despés vam anar al gran mercat: La Boqueria/ Sant Josep, que son uns carrers coberts, aques mercat té 6000 metres cuadras. 

                                      

  

                              

Dibuix Fruita Abstracte:

Quan vam baixar una mica per la Rambla vam veure una obra al terra de Joan Miró. La sevaobra que hi ha al terra es diu "Bla de l'os". 

Quan vam arribar al Liceu ens van explicar, que El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm. 61-65. Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys

Rambles 4

ja gairebé acabem, estem en l'última part. Ara vem cap al palau reial i ens en bem amb uns fanals molt peculiars i poc comuns en forma d'arbre. 

Aquests fanals tan poc comuns van ser construïdes per Gaudí l'any 1879.

En aquesta mateixa plaça al centre es troba una font amb tres estàtues al centre; Aquestes tres figures de la mitologia grecoromana representen les tres Gràcies. aquesta font va ser construïda a mitjan segle XIX.

Las Gracias presidían los banquetes, las danzas y   todas las actividades y celebraciones placenteras, en definitiva, todo aquello que en el mundo pudiera haber de agradable, placentero, interesante o atractivo.Otorgaban a dioses y mortales la alegría, la elocuencia, la liberalidad y la sabiduría o genialidad para ser un artista.

Las Gracias eran compañía habitual en el Olimpo de Afrodita y Eros y están muy relacionadas con las Musas,
con las que se divertían al son de la música que Apolo tocaba. Eran jóvenes y muy bellas pero sobre todo modestas y solían llevar el pelo mal recogido a causa de los bailes. Siempre estaban danzando y precisamente es en la actitud de darse las manos y comenzar a bailar como más las ha representado el arte. Aunque en los principios de la civilización griega iban vestidas con una fina túnica. Son la representación griega de la arcaica triple diosa, presente en muchas otras mitologías del mundo.

Bé ara hem de caminar molt per arribar al final de la rambla on ens trobarem les drassanes, que són els edificis més grans i completes del món, les drassanes que és un lloc on antiguanmente es construïen vaixells, com és contundent saver que les drassanes de Barcelona van ser fetes d'entre el segle XIII i el segle XVI. És un edifici molt peculiar i de grans dimensions, amb un disseny arquitectònic Gòtic civip amb un bon gust.

Estem a l'edifici de les drassanes, ara anem a passar a l'altra banda per anar al museu maritim on anteriorment van construir la seva seu.

Després de sortir del museu, vam sortir novament a la rambla i vam passar a l'altre costat a la dreta per ser exactes on es trobava el monument de Colom, com no teniem ni idea de les preguntes baixem baix del monument a sol · licitar informació ens van donar uns folis de 4 pagines vam pujar i vam començar a llegir i fer-li algunes fotos al monument.

Bé continuem amb el nostre treball, ens queda una hora i mitja per la puntualitat però no passa res. Ens quedem sota l'estàtua de Colom reflexionat un moment i menjant-nos el coco fins que vam llegir el fullet que ens van donar en informació i amb els comentaris d'alguns. Que el dit de Colom assenyala cap al mar mediterrani i considerem que aquesta informació i decion estaven bé ja que cap a aquesta de direccion del mar mediterrani és la forma d'arribar a america a nivell de navegació.

Cotinuamos amb la nostra recerca d'informació però estem amb sort perquè no ens hem hagut de moure molt ja que la rambla no és gens petita i més si camines gairebé tots els racons. Amb la nostra recerca vam donar amb la informació que antigament els vaixells que passejaven als dels bacelonees i els visitants el 1888 pel port de barcelona eren les les Golomdrines. Després es ús altre tipus d'embarcacion per fer la espedicion a america nomenades les tres caravel · les amb les que Cristòfol Colom ús en el seu espedicion on va descobrir America seus nom eren.

- La niña,                                     La pinta               y                                                  la Santa Maria.

Bé continuem amb el nostre petit però esgotador viatge, ja acabem amb el de colom, creuem el carrer i vem al port de vaixells de barcelona i molt bona vista per gaudir recomanable, caminem una mica endavant on hi ha el pont alli veiem un vigilant i vem cap al per demanar-li informació i ens va ajudar correctament i ens va dir: fa 10 anys en el lloc d'aquest port hi havia un lloc on descarganban la mercaderia que principalment era la fusta.

Buff, estem una mica atabalats però ja gairebé acabem ara hem de creuar a l'altra banda del port, caminant de pressa gairebé corrent finalment arribem durem uns 4 o 5 minuts ja que era un camí molt llarg, en fi fins que finalment arribem a les instal · lacions del Palau de mar i entrem i preguntem a la recepció que quals entitats col · laboraven amb el Palau de mar i ens van dir que era només una que era: el departament de benestar social i família.

Estem feliços perquè vam acabar ara només queda passar tot això a aquest bloc que estarà llegint algú a aquesta hora ejjejej. Bé fins aquí les rambles

Introdución eixample

Hoy, tercer día del crédito hace mas calor que nunca y hay que caminar un buen trozo así que manos ala obra primeramente para poder llegar, cogimos el tranvía dirección francesc macia y bajamos en la parada palau reial donde hicimos transbordo a la linea 3  dirección trinitat nova y bajamos en la parada paseo de gracia donde esperamos un momento para poder comenzar ya que  teníamos que esperar  que fuera nuestro turno para la exculsion en la pedrera. Después de la larga exclusión tuvimos que separarnos ya que eran muchos lugares y unos estaban muy lejos de otros aquí un mapa de nuestra ruta en general esperemos que nos baya bien.





Ver mapa más grande

Eixample 1

El Plan Cerdà nos dio una clasificación del territorio: Las vías y los espacios intervías.
Las vías forman parte del espacio público del Ensanche. Aquí se construyeron las redes de servicios (por ejemplo las de agua, de gas ...), se plantaron más de 100.000 árboles en las calles, a la vez se puso un alumbrado urbano y se complementó con todo el mobiliario urbano necesario .
Los espacios intervías forman parte del espacio de vida privada del Eixample. Los edificios plurifamiliares se sitúan formando dos rangos alrededor de un patio interior, desde donde todas las viviendas pueden disfrutar de sol, luz y aire.
Su proyecto, refleja su obsesión por los aspectos higiénicos, ya que todos los edificios estarían construidos de manera que hubiera una perfecta ventilación.
Asimismo, Cerdá también buscaba una facilidad para desplazarse que lo consiguió construyendo anchas calles y también pensar en un trazado de líneas ferroviarias.
Nuestro pueblo, esplugas, está muy relacionado con la arquitectura modernista, de la que encontraremos muchas muestras en este itinerario, para decorar los edificios, se necesitaron baldosas y muchas de estas se hacían al lado de nuestro instituto.
"La baldosín" es el nombre comercial y popular de la fabrica de baldosas de Esplugues.

Fué creada en el año 1858 i se cerró en el año 1870.

Los arquitectos modernistas que utilizarlas son:
- Antoni Gaudí
- Domenech y Montaner
- Puig y Gadafalch
- Salvador Valeri
- Antonio María Gallisà

El Modernismo arquitectónico se desarrolló a finales del siglo XIX y principios del XX. Sus características principales:
- Libertad e imaginación, sacar el arte de las normas convencionales
- Arquitectura simbólica, sugerente, envellecida, que despierta los sentidos
- Carácter envolvente: el decorativo y el funcional se unen.
- Predominio de la línea curva, disimetrías, estilización