Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jonathan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jonathan. Mostrar tots els missatges
dimecres, 19 de juny del 2013
dilluns, 17 de juny del 2013
Introducció barri gòtic
Bé, ja va començar el treball de síntesi. És un bon dia i fa molta calor, hem quedat tot el grup a la parada de l'L5 a Cornellà Centre i hem fet transbord a la L3 que ens va deixar a plaça Catalunya.
Parlem una mica del barri gotic:
el barri gòtic és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de Barcelona.
El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardus i el decumanus romans són els eixos d'urbanització històrics del barri en la seva part més alta, l'antic Mont Tàber (plaça Sant Jaume).
Al seu torn, està compost per diferents barris que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sants Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.
L'estructura del barri va romandre intacta fins al segle XIX, període que portarà grans transformacions en l'estructura i morfologia del barri, com per exemple, la transformació dels cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el consegüent canvi d'ús o l'enderrocament de les muralles.
Actualment es conserven trossos de la primera muralla a la plaça de la Catedral de Barcelona. Al carrer Ataülf ha una capella gòtica que pertanyia a un palau i es coneix per la Capella del Palau.
Recorregut:
Hora de trobada: 9:00 h (dia 10 de juny, al punt de partida)
Durada aproximada: 4h.
Punt de partida: Font de canaletes.
Punt de trobada: Plaça de l'Àngel, a les 12:00 h
Aqui us deixo la ruta que hem fet per arribar des esplugues a Barric gòtic.
Parlem una mica del barri gotic:
el barri gòtic és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de Barcelona.
El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardus i el decumanus romans són els eixos d'urbanització històrics del barri en la seva part més alta, l'antic Mont Tàber (plaça Sant Jaume).
Al seu torn, està compost per diferents barris que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sants Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.
L'estructura del barri va romandre intacta fins al segle XIX, període que portarà grans transformacions en l'estructura i morfologia del barri, com per exemple, la transformació dels cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el consegüent canvi d'ús o l'enderrocament de les muralles.
Actualment es conserven trossos de la primera muralla a la plaça de la Catedral de Barcelona. Al carrer Ataülf ha una capella gòtica que pertanyia a un palau i es coneix per la Capella del Palau.
Recorregut:
Hora de trobada: 9:00 h (dia 10 de juny, al punt de partida)
Durada aproximada: 4h.
Punt de partida: Font de canaletes.
Punt de trobada: Plaça de l'Àngel, a les 12:00 h
Aqui us deixo la ruta que hem fet per arribar des esplugues a Barric gòtic.
Etiquetes de comentaris:
Barri gòtic,
introducció,
jonathan
Barri gòtic 2
Després de passar pel carrer Ave Maria a mà dreta ens trobem amb el carrer Banys Nous, es diu així perquè antigament havien uns banys públics del barri jueu. Ens dic bastant l'atenció que moltes de les botigues són artesanes
Uns metres més avall hi ha una cruïlla amb quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. El call és el sector de l'actual barri Gòtic, que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic.
En els números 5 i 7 mirem cap a dalt i ens fixem que hi ha una paret amb molts desnivells. Això és perque aquesta paret té incorporada troços de l'antiga muralla de Barcelona, aquí teniu una foto:
"EL P. JOAN GALLIFA: EL DR. JOAQUIN POU D.JUAN MASSANA: D. SALVADOR AULET D.JULIAN PORTET: X: D. RAMON MAS.Sacrificar la seva vida PER DÉU: PER LA PÀTRIA. I: PEL REI.LA CIUTAT AGRAÏDA enalteix AQUÍ perpètuament SEVA MEMÒRIAContinuem fins a un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domenec del Call, Al carrer de Sant Ramon del Call hi trobem l'antiga sinagoga de Barcelona. Aquí us deixem una miqueta de la seva història...



se nota perquè la paret és molt diferent a la de les altres cases, la pedra és més antiga, a la cantonada hi ha un sant, sant Ramon, ho hem sabut perquè el carrer on dóna la petita estàtua es diu així. Més endavant ens hem trobat una petita porta que a resultat ser l'antiga sinagoga jueva. Després d'unes quantes carrerons arribem a una placeta anomenada Sant Felip Neri, és una petita plaça pentagonal, en una de les parets ens fixem que havia impactes de bala de la guerra civil espanyola. També ens fixem en els fanals, eren les mateixes que havíem vist al carrer Bertrellans, però amb una petita diferència aquestes s'il · luminaven amb petites bombetes.
Caminant pel carrer Montjuïc del Bisbe arribem a la plaça Garriga i Bach on es troba el monument en honor a J.Llimona. Com ens demanaven, traduïm la placa que es trobava sota.
MCMXXIX "
Seguint el nostre cami trobem un pont gòtic que connecta la Generalitat amb la Diputació
quan anem caminant pel carrer la Pietat, ens trobem amb una placa amb una inscripció en àrab i el que deia traduït era :: Apel MESTRE NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT DE TOTA CATALUNYA LES CORPORACIONS ARQUITECTÒNIQUES es complauen DE recordar-ho.
seguim fins al final i després a mà dreta, després a l'esquerra, pel carrer de Sant Felip Neri fins a la plaça. La plaça està sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruit Durant la guerra civil. Aqui unes fotos observe que la plaça de 6 costats y es hexagonal y que hi han uns impactes de bales a la façana.
A la plaça també hi ha uns fanals gòtic semblants als fanals del carrer Bertrellans, la diferència es que els vidres d’aquests fanals són transparents i permeten veure l’interior.
Pel carrer Montjuïc del Bisbe arribem a una plaça, Garriga i Bachs. Veiem un monument amb una inscripció que diu: J.Llimona/El P.Juan.Gallifa:El Dr.Joaquin pov D.Jose Navarro: D.Pedro Lastontras D.Julian Portet: Y : D.Roman Mas van sacrificar la seva vida per Deu: Per la Patria y: per el rei, La Ciutat AGRAIDa"Enaltece" Aqui permanentment la seva memoria MCMXXIX = 1929
Uns metres més avall hi ha una cruïlla amb quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. El call és el sector de l'actual barri Gòtic, que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic.
En els números 5 i 7 mirem cap a dalt i ens fixem que hi ha una paret amb molts desnivells. Això és perque aquesta paret té incorporada troços de l'antiga muralla de Barcelona, aquí teniu una foto:
"EL P. JOAN GALLIFA: EL DR. JOAQUIN POU D.JUAN MASSANA: D. SALVADOR AULET D.JULIAN PORTET: X: D. RAMON MAS.Sacrificar la seva vida PER DÉU: PER LA PÀTRIA. I: PEL REI.LA CIUTAT AGRAÏDA enalteix AQUÍ perpètuament SEVA MEMÒRIAContinuem fins a un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domenec del Call, Al carrer de Sant Ramon del Call hi trobem l'antiga sinagoga de Barcelona. Aquí us deixem una miqueta de la seva història...
La Sinagoga Major està ubicada al carrer de Sant Domènec del Call encara que el seu emplaçament actual és controvertit i motiu de discussió entre els historiadors. És possible que la sinagoga es trobés al número 9 d'aquest mateix carrer, amb un accés des del carrer Marlet, per on entrarien les dones. És la més antiga de les sinagogues barcelonina. Encara que està documentada a partir del segle XIII, la seva antiguitat és molt més remota. Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, algunes persones exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent.La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l'antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments de "opus africanus" el que permet datar al segle III dC.També se sap que, després de l'expulsió, va ser utilitzada durant el segle XV com sec, com es pot comprovar per unes bases de tintorer que hi ha al fons d'una de les dues sales de la Sinagoga.Una vegada vam arribar a la plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església de nom homònim d'estil barroc. És l'barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més Concretament al barri del Call i Sant Felip Neri.

se nota perquè la paret és molt diferent a la de les altres cases, la pedra és més antiga, a la cantonada hi ha un sant, sant Ramon, ho hem sabut perquè el carrer on dóna la petita estàtua es diu així. Més endavant ens hem trobat una petita porta que a resultat ser l'antiga sinagoga jueva. Després d'unes quantes carrerons arribem a una placeta anomenada Sant Felip Neri, és una petita plaça pentagonal, en una de les parets ens fixem que havia impactes de bala de la guerra civil espanyola. També ens fixem en els fanals, eren les mateixes que havíem vist al carrer Bertrellans, però amb una petita diferència aquestes s'il · luminaven amb petites bombetes.
MCMXXIX "
Seguint el nostre cami trobem un pont gòtic que connecta la Generalitat amb la Diputació
quan anem caminant pel carrer la Pietat, ens trobem amb una placa amb una inscripció en àrab i el que deia traduït era :: Apel MESTRE NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT DE TOTA CATALUNYA LES CORPORACIONS ARQUITECTÒNIQUES es complauen DE recordar-ho.
A la plaça també hi ha uns fanals gòtic semblants als fanals del carrer Bertrellans, la diferència es que els vidres d’aquests fanals són transparents i permeten veure l’interior.
Pel carrer Montjuïc del Bisbe arribem a una plaça, Garriga i Bachs. Veiem un monument amb una inscripció que diu: J.Llimona/El P.Juan.Gallifa:El Dr.Joaquin pov D.Jose Navarro: D.Pedro Lastontras D.Julian Portet: Y : D.Roman Mas van sacrificar la seva vida per Deu: Per la Patria y: per el rei, La Ciutat AGRAIDa"Enaltece" Aqui permanentment la seva memoria MCMXXIX = 1929
Quan seguim caminant per la pietat veiem unes gàrgoles que sobresurten de la catedral.
bo unes coses importants sobre la catedral de Barcelona però primer una foto d'aquesta gran catedral en tots els aspectes.
La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic.
Aqui us deixo una foto d'aquest gran grup i equip.
aquesta foto és en una part adetrada de la catedral.
Bé continuem. Més enllà, a la dreta podem trobar la Casa dels Canonges, antigament servia de residència dels canonges regulars de la Seu a partir del segle XIV. per això resibe el nom de casa dels Canonges. els canonges són un orde religiós catòlic formada per canonges (és a dir, sacerdots) d'una comunitat (un canongia, una catedral, etc.), es dediquen a observar la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
uns metres més endavant a la dreta, trobem el carrer Paradís. Al fons es troben les restes de l'antic temple romà. hi trobem unes columnes que segons eh investigat van ser construïdes (15-10 AC) això incloent el temple que s'esfondro el 1879 segons la informació que hem odtenido. Aqui tenen unes fotos. Actualment estan protegits per l'entitat (Associació d'Excursions Catalana)
Aquest edifici, ara és un museu d'història. Al mur hi havia una placa, aquí la teniu:
Aquesta placa que indica l'altura respecte al mar, el punt exacte correspon a la roda de pedra que hi ha al terra.
aquí un vídeo amb el recorregut que mes o menys vam fer.
Bé, vam acabar amb com el temple romà de Barcelona. Ara sortim al carrer la Pietat, a mà dreta veiem un casal gran es, diu Palau del Lloctinent.
Com tots s'estaran preguntant Què és un llotinent? i ¿Què funcions feia aquí a catalunya? aquí us ho explico.
A l'edat mitjana, un "lloctinent" (lloctinent) era una persona que substituïa al rei en casos d'absència o el representava en un dels estats patrimonials.
Fins a 1994 va ser la seu de l'arxiu de la corona d'Argó, ja que aquesta s'havia traslladat.
Resseguint l'edifici arribem a la plaça del Rei. Els edificis històrics que envolten la plaça són: l'Arxiu de la corona d'Aragó, la Capella de Santa Àgata i el Museu d'història de la ciutat.
Inicialment, en el "saló del Tinell" es rebien les ambaixades i es realitzaven banquets. Aquesta era la sala de cerimònies del palau. Al segle XVIII, el van transformar en una església, encara que posteriorment el 1936 va recuperar la seva forma original.
dimarts, 11 de juny del 2013
Introducció Rambles
Aqui estem, el segon d'aquest crèdit avui serem a la rambles de barcelona. Aquest és un dels viatges que més esperàvem perquè avui visitarem Les rambles, la sagrada família, el monument de Colom i el port de Barcelona i mes llocs però aquests són els que més ens agraden, ara començarem aquest gran viatge aqui us deixo un mapa com les rutes que farem avui dia.
Ver mapa más grande
Ver mapa más grande
dijous, 6 de juny del 2013
Rambles 4
ja gairebé acabem, estem en l'última part. Ara vem cap al palau reial i ens en bem amb uns fanals molt peculiars i poc comuns en forma d'arbre.
Aquests fanals tan poc comuns van ser construïdes per Gaudí l'any 1879.
Aquests fanals tan poc comuns van ser construïdes per Gaudí l'any 1879.
![]() |
En aquesta mateixa plaça al centre es troba una font amb tres estàtues al centre; Aquestes tres figures de la mitologia grecoromana representen les tres Gràcies. aquesta font va ser construïda a mitjan segle XIX.Las Gracias presidían los banquetes, las danzas y todas las actividades y celebraciones placenteras, en definitiva, todo aquello que en el mundo pudiera haber de agradable, placentero, interesante o atractivo.Otorgaban a dioses y mortales la alegría, la elocuencia, la liberalidad y la sabiduría o genialidad para ser un artista.
Las Gracias eran compañía habitual en el Olimpo de Afrodita y Eros y están muy relacionadas con las Musas,
con las que se divertían al son de la música que Apolo tocaba. Eran jóvenes y muy bellas pero sobre todo modestas y solían llevar el pelo mal recogido a causa de los bailes. Siempre estaban danzando y precisamente es en la actitud de darse las manos y comenzar a bailar como más las ha representado el arte. Aunque en los principios de la civilización griega iban vestidas con una fina túnica. Son la representación griega de la arcaica triple diosa, presente en muchas otras mitologías del mundo.
Bé ara hem de caminar molt per arribar al final de la rambla on ens trobarem les drassanes, que són els edificis més grans i completes del món, les drassanes que és un lloc on antiguanmente es construïen vaixells, com és contundent saver que les drassanes de Barcelona van ser fetes d'entre el segle XIII i el segle XVI. És un edifici molt peculiar i de grans dimensions, amb un disseny arquitectònic Gòtic civip amb un bon gust.

Estem a l'edifici de les drassanes, ara anem a passar a l'altra banda per anar al museu maritim on anteriorment van construir la seva seu.

Després de sortir del museu, vam sortir novament a la rambla i vam passar a l'altre costat a la dreta per ser exactes on es trobava el monument de Colom, com no teniem ni idea de les preguntes baixem baix del monument a sol · licitar informació ens van donar uns folis de 4 pagines vam pujar i vam començar a llegir i fer-li algunes fotos al monument.

Bé continuem amb el nostre treball, ens queda una hora i mitja per la puntualitat però no passa res. Ens quedem sota l'estàtua de Colom reflexionat un moment i menjant-nos el coco fins que vam llegir el fullet que ens van donar en informació i amb els comentaris d'alguns. Que el dit de Colom assenyala cap al mar mediterrani i considerem que aquesta informació i decion estaven bé ja que cap a aquesta de direccion del mar mediterrani és la forma d'arribar a america a nivell de navegació.

Cotinuamos amb la nostra recerca d'informació però estem amb sort perquè no ens hem hagut de moure molt ja que la rambla no és gens petita i més si camines gairebé tots els racons. Amb la nostra recerca vam donar amb la informació que antigament els vaixells que passejaven als dels bacelonees i els visitants el 1888 pel port de barcelona eren les les Golomdrines. Després es ús altre tipus d'embarcacion per fer la espedicion a america nomenades les tres caravel · les amb les que Cristòfol Colom ús en el seu espedicion on va descobrir America seus nom eren.
- La niña, La pinta y la Santa Maria.
Bé continuem amb el nostre petit però esgotador viatge, ja acabem amb el de colom, creuem el carrer i vem al port de vaixells de barcelona i molt bona vista per gaudir recomanable, caminem una mica endavant on hi ha el pont alli veiem un vigilant i vem cap al per demanar-li informació i ens va ajudar correctament i ens va dir: fa 10 anys en el lloc d'aquest port hi havia un lloc on descarganban la mercaderia que principalment era la fusta.
Introdución eixample
Hoy, tercer día del crédito hace mas calor que nunca y hay que caminar un buen trozo así que manos ala obra primeramente para poder llegar, cogimos el tranvía dirección francesc macia y bajamos en la parada palau reial donde hicimos transbordo a la linea 3 dirección trinitat nova y bajamos en la parada paseo de gracia donde esperamos un momento para poder comenzar ya que teníamos que esperar que fuera nuestro turno para la exculsion en la pedrera. Después de la larga exclusión tuvimos que separarnos ya que eran muchos lugares y unos estaban muy lejos de otros aquí un mapa de nuestra ruta en general esperemos que nos baya bien.

Ver mapa más grande
Ver mapa más grande
diumenge, 2 de juny del 2013
Eixample 4
Bueno, seguimos caminando hasta llegar ala casa amatller, donde nos encontramos con una figura en la la fachada de la casa que era un héroe de la mitología griega, podemos agregar que también la casa en si simbolizaba la fiesta de sant jordi.
Esta escultura esta muy bien hecha pero no dice nada de que personaje se trataba asi que nos pusimos a investigar sobre algún mata-dragones de la mitología griega y entre tantos candidatos elegimos a Heracles o Hércules y hablaremos un poco sobre su historia y como mato un dragón:
Hércules o Heracles:
Hércules es el héroe mitológico por excelencia. Sus hazañas no sólo entretenían a los hombres griegos a modo de relatos épicos sino que simbolizaban otros aspectos que eran importantes para ellos, como la invariabilidad del destino y el crecimiento personal, convirtiéndose en un modelo a seguir.Hércules era el hombre fuerte, semi-mortal criado bajo las tutelas de seres míticos y extraordinarios que forja su propio destino sin los yugos de los dioses. Él se enfrenta a las iras divinas cara a cara y sale victorioso, es conocedor de sus capacidades y está seguro de sí mismo, pero Hércules también es mortal, así que dispone de comportamientos humanos, ello lo hace más vulnerable a los ojos del hombre griego, pues el héroe también se equivoca. Ese aspecto le confiere un halo más humano, algo que los griegos conocen bien, pues toda su religión está basada en deidades antropomórficas donde se cuestiona la personalidad y actitud de los propios Dioses, las debilidades forman parte del carácter de éstos y se muestran en cada relato sacro.
Hijo de Zeus y de Alcmena, el dios se enamoró perdidamente de ella por lo que aprovechando la ausencia de su marido Anfitrión que estaba luchando contra los teleboides, tomó su forma engendrando a Hércules. Anfitrión a su llegada yació con su esposa por lo que igualmente engendró otro hijo, con unas horas de diferencia, al que llamaron Ificles. Cuando Hera se enteró, enfureció de cólera y sabiendo que Zeus le había procurado una fuerza física descomunal a Hércules, y que había predicho que éste sería rey de Argos, postergó el nacimiento de los niños hasta los 10 meses y adelantó el de su primo Euristeo, haciéndolo por edad heredero de la corona de Argos. La propia diosa intentó matar al bebé cuando contaba con ocho meses de vida poniendo dos serpientes venenosas en su cuna pero Hércules logró matarlas con sus propias manos.
La infancia del héroe fue la propia que se les encomendaba a los niños de la época, destacó por su fuerza y valor pero en cuestiones artísticas Hércules era nulo, por lo que en un ataque de ira mató a Lino, el maestro de lira por excelencia, por lo que Anfitrión le castigó obligándole a cuidar los rebaños hasta los 18 años en el monte Citerón. Fue ahí donde Hércules dio muerte a un león por orden del rey Tespis que estaba acabando con el ganado de la zona, mientras duró la empresa el héroe se hospedo en el palacio de este, yaciendo cada día con una de las cincuenta hijas que tenía el rey.

El día que Hércules acabó con el león tropezó en el camino con los emisarios del rey Ergino, un rey despiadado que hacía pagar unos tributos abusivos a Tebas, por lo que les arrancó las orejas y la nariz y las envió a modo de collar al rey, éste enfurecido inició una guerra contra Tebas, pero Hércules lucho del lado de este último, saliendo vencedor de la contienda y consiguiendo el favor del rey Tebano que agradecido le ofreció a su hija Megara.
Hera, encolerizada por los éxitos de Hércules, se apareció a Euristeo dándole órdenes explícitas de que impusiera a Hércules doce pruebas que no pudiera realizar, así fue como Hércules fue llamado a su presencia, al principio se negó pero consultó el oráculo que le indicó la necesidad de realizarlos, Hércules en un ataque de ira, y bajo los efectos del enloquecimiento que le envió Hera, mató a sus propios hijos. Al volver en sí se dio cuenta de su error y abandonando a su desconsolada mujer Megara, se puso bajo el yugo de la autoridad de Euristeo en Argos, iniciando los doce trabajos que le iba a encomendar.

Hércules matando al dragón del jardín de las Hesperídes,1635-1640
Cuando la diosa Hera se casó con Zeus, Gea, les regaló unas manzanas de oro, que Hera plantó en su jardín y que custodiaban las Hespérides con la ayuda de un dragón.
Euristeo mando a Hércules a que cogiera los frutos de Hera, para ello Hércules tuvo que vagabundear por diferentes lugares del mundo haciendo uso de la copa de Helio para poder localizar el jardín. En una de las incursiones liberó a Prometeo de su cautiverio y éste a modo de recompensa le instó a que encontrara al Titán Atlas que era quién soportaba el peso de la Tierra y el único que sabía donde estaba el jardín de las Hespérides.
Hércules llego a la región de los Hiperbóreos, encontrándose con Atlas. Para convencerle le dijo que él mismo sostendría el mundo liberándole de la carga mientras Atlas iba a buscar las manzanas. Así fue como Atlas volvió con las manzanas en sus manos, pero le dijo que él mismo iría a dárselas a Euristeo, Hércules viendo que sería condenado a cargar con la Tierra sobre sus hombros, engañó de nuevo al Atlante, diciéndole que por favor, sostuviera un momento el mundo mientras se colocaba una almohada en los hombros para protegerlos, Atlas cayó en la trampa y Hércules marchó con las manzanas. Finalmente como Euristeo no sabía qué hacer con éstas, se las regaló de nuevo a la Diosa, quién las volvió a colocar en su jardín.
Bueno ay esta la historia de Hércules, seguimos caminando por el paseo de gracias un poco cansados y estresados por la visita a la pedrera.
Caminando por paseo de gracia vimos unas farolas poco comunes,claro hechas por Gaudi jejeje. Aquí os dejare un dibujo hecho por mi de una de las farolas.
Aquí esta, pero bueno ahora haremos una pequeña parada para descansar ya que el camino hacia la sagrada familia no es pequeño son unos 5 o mas kilómetros, en fin que seguimos por las calles de monjic hasta finalmente llegar a sagrada familia.
Ya legamos al fin, estamos en la sagrada familia hace un montón de sol uf, esto esta lleno de turistas y los de la iglesia no nos responden a las preguntas que las hacemos en fin vamos hablar un poco de este templo
pero primero tenemos que saber
¿Quien es Gaudi ?
Arquitecto catalán , máximo representante del modernismo y uno de los principales pioneros de las vanguardias artísticas del siglo xx.
Hijo de un humilde calderero, nació el 25 de junio de 1852 en la ciudad de Reus, provincia de Tarragona. Vivió una dura infancia marcada por padecer frecuentes dolores reumáticos, los que le impedían realizar algo tan normal como jugar con los otros niños. Estas molestias físicas le acompañaron durante toda su vida.
Se trasladó a Barcelona a los 17 años, para estudiar en la Escuela Superior de Arquitectura. Por falta de recursos económicos tuvo que simultanear sus estudios con el trabajo de delineante y proyectista, lo que le permitió trabajar junto a conocidos arquitectos, como Joseph Fontseré y Joan Martorell.
Gaudí tenía 22 años cuando, aún sin el título de Arquitecto, colaboró con la Cooperativa Obrera Mataronense, primera fábrica cooperativa de España, dónde conoció a Pepeta (Josefa) Moreu, el amor imposible de su vida, pues cuando Antonio se atrevió a declararle su amor, ella se hallaba en compromiso con un constructor de Mataró.
Obtuvo el titulo de arquitecto en 1878 a los 26 años, mientras esperaba a realizar obras de mayor envergadura, realizó pequeños trabajos de carácter decorativo. Entre ellos destaca una vitrina para la guantería barcelonesa Casa Comella, para la Exposición Universal de París de 1878. Un importante empresario del sector textil, Eusebi Güell quedó impresionado del diseño elegante y moderno de la vitrina. Tras conocer al autor, se convirtió en el principal cliente y mecenas de Gaudí.
Gaudí fue el creador de una nueva arquitectura basada en las líneas curvas. Experimentó estructuras y nuevas formas de una manera continuada. Por este motivo, desarrollaba sus ideas a escala y en forma corpórea, es decir, realizando maquetas, objetos que lo acompañaron siempre.
Al atardecer del 7 de junio de 1926, yacía en el suelo un anciano indocumentado tras haber sido atropellado por un tranvía en el cruce de la Gran Vía y la calle Bailén de Barcelona, se trataba de Antonio Gaudí. Al no portar ningún tipo de documento, fue ingresado en el hospital de la Santa Cruz, como un indigente más. Al no regresar a su dormitorio, instalado entonces en un anexo de las obras de La Sagrada Familia, fue buscado por las casas de socorro y hospitales de Barcelona.
Al día siguiente se publicó la noticia del atropello del arquitecto, y las personalidades más importantes se acercaron al hospital: políticos, aristócratas, obispos..
Tras su fallecimiento el 10 de junio del mismo año, se formaron largas colas de público para ofrecerle su homenaje y último adiós. Fue enterrado en la cripta de La Sagrada Familia.
Historia de la Sagrada Familia (1882)
La obra más conocida de Antonio Gaudí no fue ni iniciada por él ni acabada.
A la edad de 31 años se hizo cargo de la dirección de la dirección de este Templo, tras la dimisión del arquitecto inicial Francisco de Paula Villar. Gaudí cambió radicalmente el primer proyecto sustituyéndolo por uno propio, mucho más atrevido y original que el anterior.
La fachada principal, la de el Nacimiento, es la parte que deseaba dejar terminada como muestra y ejemplo para sus continuadores, ya que él tuvo que aceptar que era imposible llegar a realizar una obra de tal envergadura en el corto periodo de una vida.
Aunque las formas de La Sagrada Familia puedan recordar al estilo gótico, es diferente a este, ya que en el estilo gótico se utilizan contrafuertes y arbotantes para contrarrestar el desplazamiento de las fuerzas, Gaudí, por el contrario, los pesos y las fuerzas se desplazan en sentido vertical,
Gran parte de la documentación sobre los proyectos e ideas que pensaba aplicar en el templo de la Sagrada Familia, fueron destruidos durante la guerra civil española, en 1936.
En la sagrada hay cuatro fachadas :
1- Fachada del Nacimiento
Al término de la ceremonia de dedicación del templo, Benedicto XVI rezará el Ángelus frente a la fachada del Nacimiento, precisamente la única que Gaudí prefirió acabar por completo dotándola de un amplio conjunto escultórico con representaciones animales y vegetales. Esta fachada está orientada al Este, que es por donde sale el sol cada día, de modo que expresa simbólicamente el nacimiento de la vida y muestra el nacimiento, la infancia y la adolescencia de Jesús. Desde ella se accede al templo a partir de un portal principal central y dos portales laterales, dedicados a las tres virtudes teologales: la esperanza, la caridad y la fe, nombres que reciben cada una de las tres puertas. Por encima se alzan cuatro campanarios, dedicados a los apóstoles san Bernabé, san Judas, san Simón y san Matías, ordenados de izquierda a derecha.
2-Fachada de la Gloria
Es la fachada principal por donde se entrará al interior del templo cuando esté terminado. Dada su importancia, Gaudí incluyó en el proyecto la construcción de una gran escalinata exterior que daba acceso al templo con la solemnidad que el lugar exigía.
La fachada de la Gloria recibe este nombre porque representa la situación del ser humano dentro del orden general de la creación: su origen, su problemática, los caminos que tiene que seguir y su fin. Igual que las otras fachadas, incluirá tres accesos (un portal principal, dedicado a la caridad, y dos portales laterales, dedicados a la esperanza y la fe, y un porche de entrada con siete columnas que simbolizarán los siete dones del Espíritu Santo, y que presentará las virtudes opuestas a los pecados.
La fachada de la Gloria está orientada al Sur, de modo que el sol da en ella la mayor parte del día, en correspondencia con su significado: la exaltación de la vida plena y su gozoso espíritu. En este sentido, el propio Gaudí dijo: «la Gloria es la luz, la luz da gozo y el gozo es la alegría del espíritu». Por cuestiones técnicas, es la última de las tres fachadas en construirse.
4- Fachada del ábside
En el exterior se dispondrán varias esculturas, dedicadas a los fundadores de órdenes religiosas, como san Antonio Abad, san Benito, santa Escolástica, san Bruno, san Francisco, san Elías y santa Clara, ésta ya en su lugar. Encima de los ventanales hay varias gárgolas por las que se escurre el agua de la lluvia que cae sobre las capillas.
Como sabemos la sagrada familia no esta totalmente construida por Gaudi debido a su accidente que le provoco la muerte. Actualmente la sagrada familia esta siendo construida por otro que es el actual escultor de la sagrada familia que es:
Etsuro Sotoo: era profesor de Arte de la Universidad de Kioto, en Japón, cuando decidió viajar por Europa. En 1978 llegó a Barcelona y se quedó impresionado ante la Sagrada Familia. Tanto que abandonó todos sus proyectos para trabajar como escultor en la obra de Antonio Gaudí (1852-1926). Desde entonces, se empeñó en conocer más de cerca al arquitecto catalán.
Bueno ahora hablemos de como hacia sus calculos de las estructuras Gaudi. Según la información que hemos obtenido en la pedrera. Gaudi realizaba los cálculos de las estructuras mediante unas maquetas que el mismo hacia aquí un ejemplo:
Bueno ahora una foto de nuestro grupo en los alrededores de la sagrada familia y un dibujo o silueta de la misma.
¡ Bueno hasta aqui el trabajo de hoy, un dia muy raro porque perdimos casi todo el tiempo en la pedrera pero en fin todo muy bien hasta otra blogeros/as !
|
dissabte, 1 de juny del 2013
introducción Montjüic
Introduccion:
Hoy dia 14 de junio nuestro itinerario será por la montaña de Monjuïc.
Monjuïc está situada entre el mar y la ciudad y tiene una gran importancia historica, monumental y cultural. Esta montaña está llena de parques y jardines entre ellos podriamos destacar tres jardines, cada uno con nombres de poetas catalanes y/o mallorquinos.
Són los siguientes:¨
· Mossen Cinto Verdaguer.
· Mossen Costa y Llobera.
· Joan Maragall.
En uno de estos jardines, en su interior podemos encontrar un pequeño palacio. Se encuntra en el jardín Joan Maragall, es conocido como Palacete Albbéniz.
áqui nuestra ruta.
Ver mapa más grande
Hoy dia 14 de junio nuestro itinerario será por la montaña de Monjuïc.
Monjuïc está situada entre el mar y la ciudad y tiene una gran importancia historica, monumental y cultural. Esta montaña está llena de parques y jardines entre ellos podriamos destacar tres jardines, cada uno con nombres de poetas catalanes y/o mallorquinos.
Són los siguientes:¨
· Mossen Cinto Verdaguer.
· Mossen Costa y Llobera.
· Joan Maragall.
En uno de estos jardines, en su interior podemos encontrar un pequeño palacio. Se encuntra en el jardín Joan Maragall, es conocido como Palacete Albbéniz.
áqui nuestra ruta.
Ver mapa más grande
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












