Grup 09: Mehdi Jraifi, Sergi Soler, Yardel Espinoza, Jonathan Ferrer, Erick Ceballos.
Aquests dies en Barcelona ens han agradat, però algunes vegades ens costava trobar algunes respostes. Tots els dies vam anar en Tram i després en Metro. Tot el grup em participat per igual en les activitats, menys el Erick Ceballos que no ha vingut cap dia, ni ha Barcelona ni a classe els dies de treball. En Barcelona en el nostre grup ens vam dividir per parelles, perque daquesta manera treballavem més rápid.
dijous, 20 de juny del 2013
dimecres, 19 de juny del 2013
dilluns, 17 de juny del 2013
Introducció barri gòtic
Bé, ja va començar el treball de síntesi. És un bon dia i fa molta calor, hem quedat tot el grup a la parada de l'L5 a Cornellà Centre i hem fet transbord a la L3 que ens va deixar a plaça Catalunya.
Parlem una mica del barri gotic:
el barri gòtic és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de Barcelona.
El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardus i el decumanus romans són els eixos d'urbanització històrics del barri en la seva part més alta, l'antic Mont Tàber (plaça Sant Jaume).
Al seu torn, està compost per diferents barris que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sants Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.
L'estructura del barri va romandre intacta fins al segle XIX, període que portarà grans transformacions en l'estructura i morfologia del barri, com per exemple, la transformació dels cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el consegüent canvi d'ús o l'enderrocament de les muralles.
Actualment es conserven trossos de la primera muralla a la plaça de la Catedral de Barcelona. Al carrer Ataülf ha una capella gòtica que pertanyia a un palau i es coneix per la Capella del Palau.
Recorregut:
Hora de trobada: 9:00 h (dia 10 de juny, al punt de partida)
Durada aproximada: 4h.
Punt de partida: Font de canaletes.
Punt de trobada: Plaça de l'Àngel, a les 12:00 h
Aqui us deixo la ruta que hem fet per arribar des esplugues a Barric gòtic.
Parlem una mica del barri gotic:
el barri gòtic és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de Barcelona.
El Barri Gòtic és el nucli més antic de la ciutat i el seu centre històric. El cardus i el decumanus romans són els eixos d'urbanització històrics del barri en la seva part més alta, l'antic Mont Tàber (plaça Sant Jaume).
Al seu torn, està compost per diferents barris que conserven la seva pròpia personalitat: el Call, Sants Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la Mercè i el Palau.
L'estructura del barri va romandre intacta fins al segle XIX, període que portarà grans transformacions en l'estructura i morfologia del barri, com per exemple, la transformació dels cementiris parroquials en places públiques, el buidat de grans edificis amb el consegüent canvi d'ús o l'enderrocament de les muralles.
Actualment es conserven trossos de la primera muralla a la plaça de la Catedral de Barcelona. Al carrer Ataülf ha una capella gòtica que pertanyia a un palau i es coneix per la Capella del Palau.
Recorregut:
Hora de trobada: 9:00 h (dia 10 de juny, al punt de partida)
Durada aproximada: 4h.
Punt de partida: Font de canaletes.
Punt de trobada: Plaça de l'Àngel, a les 12:00 h
Aqui us deixo la ruta que hem fet per arribar des esplugues a Barric gòtic.
Barri gòtic 1
Només sortir del metro, ens donem la volta i trobem a un Banc Espanyol De Crèdit, ens fixem a dalt del banc i ens trobem a aquesta escultura, aquest home,es Mercurio Hermes, un deu greco-romà, l'hem reconegut perquè molta gent li feia fotos i al dossier surt a les ultimes pagines. Ara ens dirigim al Barri Gòtic, que rep aquest nom en honor principalment a l'estil arquitectònic dels edificis que acull. Es remonta tot just al 1911 i ha estat ampliament qüestionat de tota mena d'historiadors i reconeixedors de la capital catalana.
Cristòfor Colom, va ser qui va descobrir Amèrica
per aquest motiu, el seu dit està senyalant Amèrica.
L'escultra es colocada "En conmemoración
del lV centenario del descubrimiento de América.
octubre de MDCCCXCII"
Ara anem direcció al Hard Rock Cafè perquè al costat hi ha un carreró molt petit que ens porta a la placeta de Ramon Amadeu.
Ramon Amadeu era un escultor i pessebrista que va residir a Barcelona fins al 1809 i va fugir a Olot perseguit pels francesos. Va viure del 1745 al 1821.
Davant de la plaça de Ramon Amadeu es troba l'església de Santa Anna, te un estil
molt catedràtic, aquí us deixo unes fotografies:
Per sota d'una arcada de l'esglesia sortim al carrer de Santa Anna, trenquem a la dreta i, tot seguit, cap a l'esquerra, pel carrer Bertrellans, ens ha sorprès que hi hagi 8 fanals incrustats en la paret.
Al final del carrer ens donem compte que estem a la plaça de Vila Madrid, es molt interessant perquè encara hi queden restes de la necropoli romana que vorejava el camí d'entrada a la ciutat. En un costat hi té necropoli i a l'altre te un jardí.
Hi han molts personatges celebres relacionats amb el carrer per exemple:
- Maurici Serrahima Palà
- Lluis Serrahima Camín
- ETC
Cap a la dreta arribem a la plaça del PI, te un estil gòtic i te aquest nom perquè te un Pi en mig de ella. Ara sortim pel carreró de l' Ave Maria, ve del idioma del llatí, i es molt important perquè la majoria de les llengues han evolucionat del llatí.
Ara anem direcció al Hard Rock Cafè perquè al costat hi ha un carreró molt petit que ens porta a la placeta de Ramon Amadeu.
Ramon Amadeu era un escultor i pessebrista que va residir a Barcelona fins al 1809 i va fugir a Olot perseguit pels francesos. Va viure del 1745 al 1821.
Davant de la plaça de Ramon Amadeu es troba l'església de Santa Anna, te un estil
molt catedràtic, aquí us deixo unes fotografies:
Per sota d'una arcada de l'esglesia sortim al carrer de Santa Anna, trenquem a la dreta i, tot seguit, cap a l'esquerra, pel carrer Bertrellans, ens ha sorprès que hi hagi 8 fanals incrustats en la paret.
Al final del carrer ens donem compte que estem a la plaça de Vila Madrid, es molt interessant perquè encara hi queden restes de la necropoli romana que vorejava el camí d'entrada a la ciutat. En un costat hi té necropoli i a l'altre te un jardí.
Ara agafem el passatge Duc de la Victòria, al fons trenquem a la dreta pel carrer Duc de la Victòria i ara tornem a trencar a la dreta, sortim al carrer de Portaferrissa (PORTA DE FERRO) te aquest nom ja que havia tingut una de les portes de ferro de la cuitat. Caminem tot el camí fins arribar una mica abans de la rambla, veiem un carrer mol petit i molt llòbrec, (el carrer de Petritxol) en el carrer hi han molts rodolins en forma de rajoles.
Hi han molts personatges celebres relacionats amb el carrer per exemple:
- Maurici Serrahima Palà
- Lluis Serrahima Camín
- ETC
Cap a la dreta arribem a la plaça del PI, te un estil gòtic i te aquest nom perquè te un Pi en mig de ella. Ara sortim pel carreró de l' Ave Maria, ve del idioma del llatí, i es molt important perquè la majoria de les llengues han evolucionat del llatí.
Barri gòtic 2
Després de passar pel carrer Ave Maria a mà dreta ens trobem amb el carrer Banys Nous, es diu així perquè antigament havien uns banys públics del barri jueu. Ens dic bastant l'atenció que moltes de les botigues són artesanes
Uns metres més avall hi ha una cruïlla amb quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. El call és el sector de l'actual barri Gòtic, que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic.
En els números 5 i 7 mirem cap a dalt i ens fixem que hi ha una paret amb molts desnivells. Això és perque aquesta paret té incorporada troços de l'antiga muralla de Barcelona, aquí teniu una foto:
"EL P. JOAN GALLIFA: EL DR. JOAQUIN POU D.JUAN MASSANA: D. SALVADOR AULET D.JULIAN PORTET: X: D. RAMON MAS.Sacrificar la seva vida PER DÉU: PER LA PÀTRIA. I: PEL REI.LA CIUTAT AGRAÏDA enalteix AQUÍ perpètuament SEVA MEMÒRIAContinuem fins a un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domenec del Call, Al carrer de Sant Ramon del Call hi trobem l'antiga sinagoga de Barcelona. Aquí us deixem una miqueta de la seva història...
se nota perquè la paret és molt diferent a la de les altres cases, la pedra és més antiga, a la cantonada hi ha un sant, sant Ramon, ho hem sabut perquè el carrer on dóna la petita estàtua es diu així. Més endavant ens hem trobat una petita porta que a resultat ser l'antiga sinagoga jueva. Després d'unes quantes carrerons arribem a una placeta anomenada Sant Felip Neri, és una petita plaça pentagonal, en una de les parets ens fixem que havia impactes de bala de la guerra civil espanyola. També ens fixem en els fanals, eren les mateixes que havíem vist al carrer Bertrellans, però amb una petita diferència aquestes s'il · luminaven amb petites bombetes.
Caminant pel carrer Montjuïc del Bisbe arribem a la plaça Garriga i Bach on es troba el monument en honor a J.Llimona. Com ens demanaven, traduïm la placa que es trobava sota.
MCMXXIX "
Seguint el nostre cami trobem un pont gòtic que connecta la Generalitat amb la Diputació
quan anem caminant pel carrer la Pietat, ens trobem amb una placa amb una inscripció en àrab i el que deia traduït era :: Apel MESTRE NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT DE TOTA CATALUNYA LES CORPORACIONS ARQUITECTÒNIQUES es complauen DE recordar-ho.
seguim fins al final i després a mà dreta, després a l'esquerra, pel carrer de Sant Felip Neri fins a la plaça. La plaça està sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruit Durant la guerra civil. Aqui unes fotos observe que la plaça de 6 costats y es hexagonal y que hi han uns impactes de bales a la façana.
A la plaça també hi ha uns fanals gòtic semblants als fanals del carrer Bertrellans, la diferència es que els vidres d’aquests fanals són transparents i permeten veure l’interior.
Pel carrer Montjuïc del Bisbe arribem a una plaça, Garriga i Bachs. Veiem un monument amb una inscripció que diu: J.Llimona/El P.Juan.Gallifa:El Dr.Joaquin pov D.Jose Navarro: D.Pedro Lastontras D.Julian Portet: Y : D.Roman Mas van sacrificar la seva vida per Deu: Per la Patria y: per el rei, La Ciutat AGRAIDa"Enaltece" Aqui permanentment la seva memoria MCMXXIX = 1929
Uns metres més avall hi ha una cruïlla amb quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. El call és el sector de l'actual barri Gòtic, que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic.
En els números 5 i 7 mirem cap a dalt i ens fixem que hi ha una paret amb molts desnivells. Això és perque aquesta paret té incorporada troços de l'antiga muralla de Barcelona, aquí teniu una foto:
"EL P. JOAN GALLIFA: EL DR. JOAQUIN POU D.JUAN MASSANA: D. SALVADOR AULET D.JULIAN PORTET: X: D. RAMON MAS.Sacrificar la seva vida PER DÉU: PER LA PÀTRIA. I: PEL REI.LA CIUTAT AGRAÏDA enalteix AQUÍ perpètuament SEVA MEMÒRIAContinuem fins a un carrer que surt a l'esquerra, el de Sant Domenec del Call, Al carrer de Sant Ramon del Call hi trobem l'antiga sinagoga de Barcelona. Aquí us deixem una miqueta de la seva història...
La Sinagoga Major està ubicada al carrer de Sant Domènec del Call encara que el seu emplaçament actual és controvertit i motiu de discussió entre els historiadors. És possible que la sinagoga es trobés al número 9 d'aquest mateix carrer, amb un accés des del carrer Marlet, per on entrarien les dones. És la més antiga de les sinagogues barcelonina. Encara que està documentada a partir del segle XIII, la seva antiguitat és molt més remota. Era l'única que tenia bancs en propietat de particulars que, com a tals, feien ús. És possible que, com en les esglésies cristianes, algunes persones exercissin el seu patrocini sobre el local a canvi de poder obtenir certs drets sobre l'edifici com un lloc preeminent.La façana principal, orientada cap al sud-est i mirant cap a Jerusalem, al costat de la presència de dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l'antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert els basaments de "opus africanus" el que permet datar al segle III dC.També se sap que, després de l'expulsió, va ser utilitzada durant el segle XV com sec, com es pot comprovar per unes bases de tintorer que hi ha al fons d'una de les dues sales de la Sinagoga.Una vegada vam arribar a la plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església de nom homònim d'estil barroc. És l'barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més Concretament al barri del Call i Sant Felip Neri.
se nota perquè la paret és molt diferent a la de les altres cases, la pedra és més antiga, a la cantonada hi ha un sant, sant Ramon, ho hem sabut perquè el carrer on dóna la petita estàtua es diu així. Més endavant ens hem trobat una petita porta que a resultat ser l'antiga sinagoga jueva. Després d'unes quantes carrerons arribem a una placeta anomenada Sant Felip Neri, és una petita plaça pentagonal, en una de les parets ens fixem que havia impactes de bala de la guerra civil espanyola. També ens fixem en els fanals, eren les mateixes que havíem vist al carrer Bertrellans, però amb una petita diferència aquestes s'il · luminaven amb petites bombetes.
MCMXXIX "
Seguint el nostre cami trobem un pont gòtic que connecta la Generalitat amb la Diputació
quan anem caminant pel carrer la Pietat, ens trobem amb una placa amb una inscripció en àrab i el que deia traduït era :: Apel MESTRE NASCUT AL COR DE BARCELONA HA REBUT HOMENATGE DE LA CIUTAT DE TOTA CATALUNYA LES CORPORACIONS ARQUITECTÒNIQUES es complauen DE recordar-ho.
A la plaça també hi ha uns fanals gòtic semblants als fanals del carrer Bertrellans, la diferència es que els vidres d’aquests fanals són transparents i permeten veure l’interior.
Quan seguim caminant per la pietat veiem unes gàrgoles que sobresurten de la catedral.
bo unes coses importants sobre la catedral de Barcelona però primer una foto d'aquesta gran catedral en tots els aspectes.
La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic.
Aqui us deixo una foto d'aquest gran grup i equip.
aquesta foto és en una part adetrada de la catedral.
Bé continuem. Més enllà, a la dreta podem trobar la Casa dels Canonges, antigament servia de residència dels canonges regulars de la Seu a partir del segle XIV. per això resibe el nom de casa dels Canonges. els canonges són un orde religiós catòlic formada per canonges (és a dir, sacerdots) d'una comunitat (un canongia, una catedral, etc.), es dediquen a observar la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
uns metres més endavant a la dreta, trobem el carrer Paradís. Al fons es troben les restes de l'antic temple romà. hi trobem unes columnes que segons eh investigat van ser construïdes (15-10 AC) això incloent el temple que s'esfondro el 1879 segons la informació que hem odtenido. Aqui tenen unes fotos. Actualment estan protegits per l'entitat (Associació d'Excursions Catalana)
Aquest edifici, ara és un museu d'història. Al mur hi havia una placa, aquí la teniu:
Aquesta placa que indica l'altura respecte al mar, el punt exacte correspon a la roda de pedra que hi ha al terra.
aquí un vídeo amb el recorregut que mes o menys vam fer.
Bé, vam acabar amb com el temple romà de Barcelona. Ara sortim al carrer la Pietat, a mà dreta veiem un casal gran es, diu Palau del Lloctinent.
Com tots s'estaran preguntant Què és un llotinent? i ¿Què funcions feia aquí a catalunya? aquí us ho explico.
A l'edat mitjana, un "lloctinent" (lloctinent) era una persona que substituïa al rei en casos d'absència o el representava en un dels estats patrimonials.
Fins a 1994 va ser la seu de l'arxiu de la corona d'Argó, ja que aquesta s'havia traslladat.
Resseguint l'edifici arribem a la plaça del Rei. Els edificis històrics que envolten la plaça són: l'Arxiu de la corona d'Aragó, la Capella de Santa Àgata i el Museu d'història de la ciutat.
Inicialment, en el "saló del Tinell" es rebien les ambaixades i es realitzaven banquets. Aquesta era la sala de cerimònies del palau. Al segle XVIII, el van transformar en una església, encara que posteriorment el 1936 va recuperar la seva forma original.
Barri gòtic 3
Quan vam passar per el Palau del Lloctinent un guia ens van explicar que fins el 1994 va ser l'Arxiu de la Corona d'Aragó per que va ser encargada per el rei Carles I a Antoni Carbonell, ha sigut la sede de l'arxiu general de la corona d'Aragó de l'any 1836 fins al 1994, els noms dels edificis que l'envolten són "En la Capilla Santa Guera, el Salon del Tinell, Palau del Lloctinet". A la edad mitjana el Saló del Tinell era el Palau Reial on estaven els condes de Barcelona. En aquesta plaça Cristoval Colom va anunciar als reis catòlics el descobriment d'Àmerica, però es fals. Els reis Catòlics van rebre a Coloc al Monestí de Sant Jeroni de la Murtra(Badalona) perque hi havien intentat assessinar al rei i per seguretat els van enviar a Badalona ( esta documentat). Vam veure les grans façanes de la Plaça. Aquestes façanes en l'edad mitjana eren les façanes del Palau de la Generalitat.
També vam passar per el Fossar de les Moreres, que actualment es la plaça de Barcelona on hi ha un memorial de de la Guerra de Succeció d' E
spanya. El Fossar de les Moreres és on es van enterrar als morts de la guerra de l'independencia.
Aquesta plaça té un mur de Marbre que té una inscripció que diu: El Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traidor fins perdent nostres banderes sera lurna de l'honor. Als Martirs de 1714. (En l'any 1714 va ser quan Espanya es va aliar amb França perque Catalunya no fos Independent). Els Màrtirs de 1714 eren els morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona. En aquesta gran plaça hi ha un Peveter que es va fer n l'any 1939. Als veïns no els agrada aquest Peveter perque diuen que queda lleig.
A la façana moderna de la Generalitat s'hi exposa una estructura de Sant Jordi perque la van fer per tenir l'edifici llest per la celebració de l' Exposició internacional de 1929. 
L'edifici de la generalitat es del segle XIII.També vam passar per el Fossar de les Moreres, que actualment es la plaça de Barcelona on hi ha un memorial de de la Guerra de Succeció d' E
spanya. El Fossar de les Moreres és on es van enterrar als morts de la guerra de l'independencia.
Aquesta plaça té un mur de Marbre que té una inscripció que diu: El Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traidor fins perdent nostres banderes sera lurna de l'honor. Als Martirs de 1714. (En l'any 1714 va ser quan Espanya es va aliar amb França perque Catalunya no fos Independent). Els Màrtirs de 1714 eren els morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona. En aquesta gran plaça hi ha un Peveter que es va fer n l'any 1939. Als veïns no els agrada aquest Peveter perque diuen que queda lleig.
diumenge, 16 de juny del 2013
Barri gòtic 4
En aquest barri i en el de l'altra banda de les Rambles ( el que veureu quan feu l'itinerari Rambles - Façana marítima) hi viuen moltes persones immigrants. Les botigues, restaurants, la gente que hi viu, demostren la diversitat de cultures que hi ha a Barcelona.
Aquestes persones són també ciutadans i ara ja formen part del paisatge de la nostra ciutat.
En sortir del Fossar, a la dreta , veureu que el carrer s'eixampla, és el paisseig del Born - antic mercat de la ciutat-, peró no hi arribarem, perquè a mà esquerra hi ha el cap del carrer de Montcada.
El carrer Montcada és un dels llargs rectilinis de la Barcelona medieval, té un conjunt únic de palaus i residències aristocràtiques que constitueixen el conjunt més interessant d’arquitectura civil medieval de la ciutat. Al núm. 23 hi ha la Casa de la Torre Trifonada, on es conserva millor el caràcter inicial de les façanes barcelonines del segle XIV. Al núm. 20 trobareu el Palau Dalmases.
Aquest Palau actualment acull les entitats Omnium cultural, la seva funció es promoure la cultura Catalana.
Al núm. 15 hi ha el Palau de Berenguer d’Aguilar, qué es la seu de l’actual Museu Picasso. Al entrar a la planta baixa, a mà dreta hi han unes antigues tines romanes. Es feien servir per banyar-se en l’epoca dels romans.
Enfront, al núm. 12, s’hi troba la col·leció Rocamora del Museu Tèxtil i d’Indumentària, antigament Palau del Marquès de Llió.
Veient bé aquest carrer, és a dir, si la munió de turistes ho permet, em comprovat que és un carrer dedicat a l’art. Estaven molt bé les exposicions i ens va cridar l'atenció una exposició de disseny de papers pintats. Que amb papers feien formes útlis com una prestatgeria.
Després del Museu Picasso, travessarem el carrer Princesa, això encara és el carrer Montaca, fins arribar a la Plaça d'en Marcús. Parant atenció veiem una petita església i, al cosat, el carrer d'Assaonadors. L'activitat que feien els qui tenien com a professió "assaonar" era fer saborós el menjar, amanir-lo, mitjançant ingredients culinaris.
A l'altra banda de l'església, trobem el Carrer de Carder, la seva funció, els Carders eren els que feien la llana. Agafant-lo, i al cap de no res, trencant a mà esquerra pel carrer de Giralt el Pellisser, la seva professió del tal Giralt el Pellisser era, l’encarregat d’assecar les pells, i fer-ne els abrics.
Al final del carrer ensopeguem amb el Sant Pere més Baix, girem a l'esquerra, i ara a la dreta, pel carrer de la Mare de Déu del Pilar, fins arribar al carrer de Sant Pere més Alt, on, a més de trencar a mà esquerra, arribem al Palau de la Música Catalana. L'estil del Palau és modernista. El seu arquitecte és en Lluis Domenech i Montblanc.
El nou edifici rep el nom de Petit Palau.
Les diferencies entre les dos façanes són que la del Palau de la Música, esta mes treballada, te molts més colors, petits detalls i és molt més bonica. A diferencia del Petit Palau, no esta tan treballada i és molt mes simple, a diferencia de l'altra.
A una cantonada es pot apreciar el relleu d'un arbre.
S'ha ampliat per els següents motius per tenir més espais, fer més concerts i tenir mes sales disponibles. Aquest es el finar del itinerari per el barri gòtic.
Al final del carrer ensopeguem amb el Sant Pere més Baix, girem a l'esquerra, i ara a la dreta, pel carrer de la Mare de Déu del Pilar, fins arribar al carrer de Sant Pere més Alt, on, a més de trencar a mà esquerra, arribem al Palau de la Música Catalana. L'estil del Palau és modernista. El seu arquitecte és en Lluis Domenech i Montblanc.
El nou edifici rep el nom de Petit Palau.
Les diferencies entre les dos façanes són que la del Palau de la Música, esta mes treballada, te molts més colors, petits detalls i és molt més bonica. A diferencia del Petit Palau, no esta tan treballada i és molt mes simple, a diferencia de l'altra.
A una cantonada es pot apreciar el relleu d'un arbre.
S'ha ampliat per els següents motius per tenir més espais, fer més concerts i tenir mes sales disponibles. Aquest es el finar del itinerari per el barri gòtic.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)